Què penso

En defensa de l’apoderament de les dones

Jordi Cartanyà.
Jordi Cartanyà.

Avui, és el Dia Internacional de la Dona. Les reivindicacions per aconseguir una igualtat real i efectiva d’oportunitats entre dones i homes s’estenen a tot el país i a bona part del món. Però no hauria de ser així. No em malentengueu. Si es fes bé la feina, no faria falta una jornada de protesta perquè es viuria amb plena normalitat. Amb això, vull dir que encara hi ha moltes (massa) situacions quotidianes que discriminen les dones, que les releguen a un segon pla, que les posen en llocs de vulnerabilitat. Els homes en som responsables directes i és la nostra obligació contribuir a canviar aquesta tendència.

Vull pensar que els homes moltes vegades no en som conscients, no ens adonem de les conductes que acaben col·locant les dones en un pla de desigualtat, però això no ha de ser una excusa ni ens ha de situar en l’immobilisme. Les dones ocupen, cada cop més, llocs de responsabilitat i obtenen com a resposta comentaris condescendents, se’ls nega l’autoritat, se les acusa de deixar de banda les seves ‘obligacions familiars’, se les acomiada d’una feina perquè volen ser mares, se les critica per la seva manera de vestir, per la professió que han escollit.

El gènere masculí encara es veu amb autoritat d’arraconar les dones, de convertir-les en víctimes d’agressions verbals i físiques, d’assetjar-les. A les dones les violen i les maten per ser dones a ple s.XXI. No us sembla que això no s’hauria de permetre sota cap concepte? No hi ha justificació possible.

Tenim mares, filles, germanes, tietes, cosines, cunyades, nores, amigues. I, per què no se les defensa en totes les seves facetes personals, familiars i professionals? Per què no es protegeix la seva autonomia i llibertat total i absoluta? La llista de desigualtats i d’injustícies és flagrant i interminable.

Encara s’’ajuda’ però no es ‘comparteixen’ les tasques de la llar, encara són les dones les qui es fan càrrec de cuidar els familiars malalts o dependents, encara són les qui s’encarreguen de la criança dels fills, o qui fan la compra. Són situacions quotidianes que es van repetint i que hereten les noves generacions, les qui ja haurien d’haver canviat de xip. Són situacions quotidianes més pròpies del passat i, tot i que en algun moment havia semblat que ja ho deixàvem enrere, que ho havíem superat, la realitat és una altra: les dones encara carreguen amb tot el pes de les famílies.

 Des de petits, els infants ja se separen per gènere: les nenes el rosa, els nens el blau, les nenes vestides de princesa, els nens de bomber. Els anuncis encara discriminen: els de detergent van associats a les dones, els de cotxes, als homes. Quants homes s’agafen una reducció de jornada per atendre els seus fills? Quants homes ‘sacrifiquen’ la seva carrera professional a favor de la de la seva dona? Quantes dones ocupen llocs de presa de decisions? I, quantes dones són, lamentablement, víctimes de violència de gènere encara ara?

Fa prop de 30 anys, quan un home s’agafava una reducció de jornada per tenir cura dels seus fills, es considerava un fet anormal i se’l mirava amb estranyesa. Ara, els homes tenen total llibertat per fer-ho, però quants ho fan en detriment de la seva professió per donar suport a la de la seva dona? Aquestes accions s’haurien de viure amb normalitat

Hem de revertir, doncs, aquesta situació que, no només incomoda, sinó que també frustra les expectatives de futur de les dones i en limita les seves ambicions des de totes les vessants. Estem davant d’una injustícia social i les dones han de ser allò que vulguin ser sense rebre, com a càstig, cap tipus de discriminació.

Les polítiques municipals davant la igualtat i la defensa de les conductes no sexistes han de ser transversals. L’administració pública té l’obligació de vetllar que no es generin o no s’eixamplin les situacions de desigualtat entre homes i dones i construir accions des de la perspectiva de gènere. Els ajuntaments i la resta d’administracions han de donar exemple perquè després, les empreses i la societat en el seu global, es vegin interpel·lades a seguir el mateix model. Durant aquesta legislatura, hem elaborat i desenvolupat el Pla local de polítiques de gènere i d'igualtat de Valls, que ha de permetre revertir les situacions de descompensació. El podeu consultar a: https://www.valls.cat/images/2017/pdf-varis/Mar%C3%A7_2017_PPDI_definitiu.pdf.

Si no hi fem res, en som còmplices.