Què penso

El model sanitari que volem per Valls

El model sanitari que volem per Valls
El model sanitari que volem per Valls

L’Ajuntament té l’obligació de preocupar-se per la salut dels seus conciutadans. Per això, és fonamental que es posin a l’abast dels vallencs i les vallenques els equipaments i serveis necessaris per garantir una bona qualitat assistencial i que, òbviament, asseguri el bon estat de salut de les persones.

En els propers anys, veurem canvis substancials en l’àmbit assistencial: la implantació de noves tècniques d’atenció mitjançant l’ús d’aparells tecnològics permetran diagnosticar de manera més ràpida alhora que disminuir l’hospitalització dels pacients. De fet, això ja ha anat passant: l’any 1990, quan inauguràvem el Pius Hospital, teníem 120 llits d’hospitalització i, ara, en tenim 50. Això vol dir que la gent es posa menys malalta o que se la deriva a fora? No, senzillament que s’ha millorat la unitat diagnòstica. Abans havíem d’hospitalitzar uns dies per fer proves i diagnosticar i, ara, ho podem fer en un dia, i és que, la cirurgia ambulatòria aplica tècniques menys invasives, de manera que el post operatori es pot fer a casa.

L’hospital s’ha anat adaptant, però aviat caldrà fer una forta inversió en nova tecnologia i en una millor distribució d’espais per fer front a aquest nou model assistencial i públic. També es necessiten professionals més tecnificats i especialitzats per poder donar resposta a aquest nou paradigma d’atenció en salut: la formació contínua és fonamental.

La població vallenca envelleix i cada cop viu més anys i, això, comporta que l’atenció sociosanitària també hagi d’evolucionar. Per tant, cal repensar el sistema d’atenció, graduant molt més l’atenció en funció de les necessitats assistencials de les persones en cada etapa. Haurem de fer unitats que atenguin diversos nivells de complexitat, potenciar equips d’atenció domiciliària, equipaments intermedis entre la casa i la residència, on es puguin donar puntualment serveis sanitaris i socials. És evident que també serà necessari un nou centre sociosanitari perquè el que tenim actualment està situat en un edifici de finals del segle XVI, amb una distribució que difícilment pot donar resposta a les necessitats actuals i futures de l’atenció sociosanitària. També tenim la residència Alt Camp, que va ser construïda l’any 1973, i que ja ha quedat obsoleta perquè està pensada pels nivells d’atenció i dependència d’aquell temps. Tot i els esforços realitzats, encara són moltes les habitacions, passadissos i espais que requereixen una remodelació per facilitar la tasca assistencial a persones molt dependents. Com veieu, tenim uns equipaments quasi tant envellits com la mateixa població, de manera que els cal una renovació o remodelació total si volem oferir un nivell d’atenció adequat als vallencs i a les vallenques perquè tinguin una qualitat de vida òptima en totes les fases de la vida.

Avui, moltes de les mancances dels equipaments se supleixen gràcies al cel professional i la profunda implicació d’uns excel·lents professionals. Aquestes inversions en equipaments no les pot abordar la ciutat i, per tant, es fa necessari que la Generalitat s’hi involucri a fons. Estem parlant de molts milions d’inversió i, ara per ara, tots aquests equipaments estan gestionats per l’Ajuntament.

Resulta obvi que això no és sostenible econòmicament. Potser ens hem de començar a plantejar que la gestió del centre sociosanitari i de l’hospital passi a mans de la Generalitat per assegurar-ne la seva viabilitat en un futur. L’Ajuntament no pot seguir suportant econòmicament els dèficits estructurals o  les inversions en nova tecnologia, de manera que hauria de ser la Generalitat l’ens que en prengués la titularitat, ja que l’administració local no pot endeutar-se a aquest nivell.

L’aventura de la rehabilitació del Convent del Carme va sortir bé: era un moment en el qual les administracions tenien diners i capacitat d’endeutament, però va tenir costos importants pels vallencs i les vallenques: tot un cicle escolar realitzat en espais adaptats a l’escola. Plantejar com a inamovible el centre sociosanitari a Sant Francesc per aconseguir que el Departament de Salut el rehabiliti és un error que la ciutat pot pagar molt car, ja que l’endarreriment pot ser fatal per les persones que han de ser ateses amb urgència i amb el dubte raonable de si l’estructura permetrà tenir l’equipament que Valls es mereix.

Per això, apostem per una nova ubicació connectada al nou hospital que haurà de assegurar un model d’atenció futura de molta més qualitat. Ara és el moment d’apostar per les infraestructures sanitàries que ens han d’assegurar els propers 25 anys d’atenció. Igual que es va fer fa uns anys amb les que tenim ara en marxa.

Ens hem d’adaptar als nous reptes amb mirades valentes, atrevides i ben fonamentades tècnicament per construir la ciutat del futur que volem.