Què penso

Condemnats abans del judici

Rebel·lió. La Fiscalia de l’Estat defensa, encara ara, l’acusació per rebel·lió dels presos polítics i les preses polítiques. No és cap novetat, des que va començar el judici de la vergonya el passat mes de febrer, tots i totes hem sigut testimonis, setmana rere setmana, de la gran ignomínia amb la qual se’ls ha tractat.

Els presos polítics i les preses polítiques han vist vulnerats tots els seus drets des del minut zero. De les presons catalanes van ser traslladats a les presons de Madrid, on s’hi ha quedat durant tot aquest temps. Hem sigut coneixedors de tota mena de despropòsits: per assistir al judici no tenien despertador i s’havien d’avisar els uns als altres des de la seva cel·la per despertar-se de matinada! Hem conegut el llarg trajecte amb furgons que havien de fer cada dia de la presó al Tribunal Suprem, hem vist amb els nostres propis ulls les llargues jornades de judici que havien de suportar, hem vist com els familiars i amics han hagut de fer llargs trajectes per visitar-los a la presó. I podria seguir enumerant la llarga llista de despropòsits als quals han estat sotmesos.

El judici ha estat televisat i n’hem pogut seguir fil per randa tots els detalls. Els testimonis de la Fiscalia i de l’Acusació han intentat provar que la tardor de 2017 es va produir un acte de rebel·lió, però tothom sap que l’únic que els catalans i les catalanes vam fer l’1O va ser expressar lliurement la nostra voluntat mitjançant les urnes, un dret que no pot ser més democràtic però que insisteixen en criminalitzar. No hi ha res més antidemocràtic que considerar il·legal un referèndum, que a més, està despenalitzat del Codi Penal!

També tothom sap que els catalans i les catalanes que volíem convertir l’1O en la gran festa de la democràcia vam ser atacats i ens vam convertir en víctimes d’una violència exercida per les forces policíaques. No, convindreu amb mi que això no és una democràcia.

Se’ns jutja a tots els catalanes i les catalanes per defensar un dret tan legítim com és el de votar, però qui en pagarà les conseqüències seran els nostres representants polítics, que són els qui no van fer altra cosa que seguir la voluntat del poble. I, ara, es troben davant la possibilitat de rebre una condemna totalment injusta. Perquè desenganyem-nos, el judici no ha tingut res de just, començant per les contradiccions en les quals han caigut alguns dels testimonis i seguint per les imatges que intentaven justificar una violència que no va existir.

La Fiscalia de l’Estat i l’Acusació han portat fins a límits insospitats el seu odi cap a Catalunya. El mateix fiscal Zaragoza ha expressat que “va ser un cop d’Estat. Això va ser el Procés” situant-ne l’inici el març de 2015. I, aquest, és l’immobilisme general en el qual han caigut les forces i els poders de l’Estat, entestats a veure rebel·lió, atacs a la Constitució i violència als col·legis electorals el mateix 1O en un procés on en realitat només s’ha produït la defensa legítima del dret a decidir lliurement el futur de Catalunya.

Però tot i això, sabem que la sentència no serà justa perquè està escrita abans de començar. Els presos i preses polítiques poden passar-se molts anys a la presó. Una condemna sens dubte injusta però que posa un cop més sobre la taula com l’Estat espanyol vulnera els drets fonamentals de la ciutadania. I, això, no és digne d’un país que es considera democràtic en ple s.XXI.

Com a poble, hem d’estar preparats per donar una resposta al que pot passar un cop es conegui la sentència, que no serà favorable. Haurem d’estar a l’alçada del que els presos polítics i preses polítiques es mereixen, que no pot ser d’altra manera que actuant amb unitat, intel·ligència i estratègia per aconseguir-ne la seva absolució.