Què penso

Un juliol clau per al país

Jordi Cartanyà.
Jordi Cartanyà.

CONTRAST

Aquesta setmana ha estat de contrastos. Mentre a Tarragona es constituïa la Diputació, a Estrasburg ho feia el Parlament Europeu. A Tarragona prosperava un govern republicà fruit de l’acord entre ERC i Junts x Cat; després de molts anys tindrem una Diputació de Tarragona que no li tremolarà el pols en temes nacionals i que, si tot va bé, podrà fer lobby amb les altres 3 diputacions per tal que a tot Catalunya el Govern de la Generalitat i les Diputacions tinguin unitat estratègica de treball per al país, un fet que no havia passat mai. 

El contrast el teníem a Estrasburg, on 3 eurodiputats catalans -l’Oriol Junqueras, el Carles Puigdemont i en Toni Comin- no podien ocupar el seu seient, per la voluntat del govern d’Espanya, que de la mà del poder judicial impossibilitava que poguessin recollir l’acta d’eurodiputat. Aquesta vulneració democràtica, no ha tingut la resposta que hauríem volgut esperar de les autoritats europees, que haurien d’exigir que aquells representants escollits democràticament per ciutadans europeus poguessin exercir el seu dret de representació democràtica, obligant al govern d’Espanya a lliurar-los les credencials electorals. Esperem que la batalla jurídica, que ja s’ha plantejat a nivell europeu els doni la raó el més aviat possible i els puguem veure expressar-se lliurement en el Parlament Europeu.

PARITAT

Tornant a la Diputació de Tarragona, volia destacar que per primer cop una dona republicana la presidirà. La reusenca Noemí Llauradó és la nova presidenta d’aquesta renovada Diputació, que compta també per primer cop amb 7 diputades. S’ha començat a obrir el camí cap a la paritat i com sempre ERC és qui s’ocupa de desbrossar el camí i marcar tendència. Fa dos anys, abans de les municipals, ERC agafava el compromís de fer llistes cremallera, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats reals en la política. Aquell va ser un punt d’inflexió, ja que en molts municipis, altres partits van presentar també llistes paritàries. Això provocà que aquesta legislatura sigui la que compta amb més regidores de la història, un 41’65%. 

Si bé millorem en referència a la dada més antiga que tenim, 12’70% la de l’any 1991, encara falta molt per recórrer per arribar a la paritat efectiva. Un tema diferent són els organismes supramunicipals: Consells Comarcals i Diputacions, on només ERC respecta el compromís de la paritat. A Tarragona d’onze diputats tindrem 6 homes i 5 dones durant els dos primers anys i 6 dones i 5 homes durant els dos darrers de mandat, mentre que els altres partits es queden molt lluny: Junts per Catalunya, 1 dona de 8 diputats, i el PSC, 1 dona de 7 diputats. Fora bo que la igualtat, a més de predicar-la, ens la creiéssim i la féssim efectiva.

ESTRATÈGIA

Dimarts es constituïa la Diputació de Tarragona, dijous la de Girona, l’onze de juliol la de Lleida; en aquestes tres hi haurà governs en clau de país, queda pendent la de Barcelona, que encara s’està negociant i tandebo fructifiqui un acord de govern on les forces republicanes hi tinguin presència. Aquests acords estratègics en clau de país poden ser la primera passa per la tant esperada unitat d’acció estratègica dels partits independentistes. I fora bo que en els consells comarcals es propiciés també aquesta unitat estratègica. Penso que estem en un moment crucial; a la tardor tindrem les sentències i ens caldrà redefinir estratègies a tots plegats. Per tenir èxit és crucial tenir les administracions que governen el país -Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals i municipis- el més alineades possible per poder fer front als nous reptes que haurem d’assumir.

Espero que durant aquest juliol tinguem moltes més alegries com les de la Diputació i menys decepcions com la d’Estrasburg, i alguns pactes que es puguin fer a la contra de l’estratègia.